Hai camiños rectos que non levan a ningures. Hai camiños curvos que tampouco. Vivimos sobre a mesma árbore en estacións diferentes. As liñas das mans tamén serven como mapa nesta terra. Perder o tempo non é en absoluto grave. Cine, libros, anécdotas, brincadeiras, cousas que sempre quixen contarche Afástansenos as voces a medida que nos gaña o sono. As linguas que mataron antes de que as puidéramos aprender. E é que aló chove, e a terra fica prendida ao chan. Cara ese lugar medrabamos. Porque así teremos os ollos, antigos, onde consultar todas as vidas.
Hi ha camins rectes que no porten enlloc, hi ha camins corbats que tampoc. Hem viscut sobre el mateix arbre en estacions diferents Les línies de les mans també serveixen com a mapa en aquesta terra. Perdre el temps no és greu en absolut Cine, llibres, anècdotes, acudits, coses que sempre vaig voler explicar-te. Se'ns allunyen les veus a mesura que ens guanya la son Les llengües que van matar abans que les poguéssim aprendre. I és que allà plou i la terra queda agafada a terra. Fins aquell lloc creixíem. Perquè així tindrem els ulls, antics, on consultar totes les vides.
Hay caminos rectos que no llevan a ninguna parte. Hay caminos curvos que tampoco. Hemos vivido sobre el mismo árbol en estaciones diferentes. Las líneas de las manos también sirven como mapa en esta tierra. Perder el tiempo no es en absoluto grave. Cine, libros, anécdotas, chistes, cosas que siempre quise contarte. Se nos alejan las voces a medida que nos gana el sueño, las lenguas que mataron antes de que las pudiésemos aprender. Y es que allá llueve, y la tierra queda agarrada al suelo. Hacia ese lugar crecíamos. Porque así tendremos los ojos, antiguos, donde consultar todas las vidas.
Badira inora ez garamatzaten bide zuzenak. Inora ez garamatzaten bide bihurriak bezalaxe. Zuhaitz berean bizi izan gara urtaro ezberdinetan. Eskuetako marrek ere balio digute mapa gisa lur honetan. Denbora galtzea ez da batere larria. Zinema, liburuak, pasadizoak, txisteak, beti kontatu nahi izan dizkizudan gauzak. Ahotsak urruntzen zaizkigu loak hartzen gaituen heinean. Hauek ikasteko aukera izan baino lehen hil zituzten hizkuntzak. Eta jakin han euria ari duela eta lurrak lurzoruari eusten diola. Hara bidean hazten ginen gu. Horrela izango baititugu begiak noizbait, zahar, non bizi ezberdinak kontsultatu. Horrela izango baititugu begiak noizbait, zahar. Barruan dituzten bizi ezberdinak bisitatzeko.